divendres, 27 de juliol del 2012

Una sopa freda. Sopa de síndria i tomàquet amb ricotta i menta

Estiu 2023: 19.988 visites

Quan vaig escriure la sopa d'all, un dels post més entranyables d’aquest blog, sabia que iniciava un viatge que seria un llarg camí, si els deus ho permeten!

Allà trobareu informació més detallada d’aquest plat, la sopa: els seus orígens, les varietats o d’on ve la paraula sopa. Perquè el món de les sopes ens reconcilia amb el nostre origen.

Jaume Fàbrega al llibre “Totes les sopes” escriu què és probablement el menjar cuinat més antic de la Humanitat. Té el seu origen en el Neolític. L’autor escriu què és un aliment imprescindible. Podem trobar sopes d’arreu del món. Algunes fàcils i també ràpides.
.
Josep Pla a El que hem menjat va escriure que un país civilitzat i alimentat es caracteritza per les seves sopes. 

Santi Santamaria va deixar escrits i relats meravellosos. Ara, quan estava començant a redactar aquest post rellegia el que ell havia escrit i, sincerament em continua emocionant. 

En aquella primera recepta de la sopa sabia que en aquest blog en sortirien moltes. Perquè les possibilitats d’aquest primer menjar de l’home són infinites i com deia en Santi Santamaria de les sopes podríem escriure un tractat per acabar consultant a Antonin Carême sobre sopes, caldos i fons i, a més a més, perquè les sopes m’agraden totes i de totes les maneres, sempre que hagi un ingredient molt especial: l’estima. D'aquesta manera tot serà més fàcil i ens farà més feliços.

La sopa és més que un aliment: hi ha sopes pels viatgers cansats, sopes per l’ànima, sopes reconstituents, sopes dolces per les postres, cremes de primer, o sopes refrescants, sopes del món. És tant ampli el món de les sopes que hi ha monografies dedicades al món de les sopes. Tenim, si volem, una sopa per cada dia i, ara, és temps de sopes fredes.

Aquest dies hi ha molts articles i programes que en parlant i els magazins dedicant moltes seccions: les sopes refrescants d’en Pep Nogué en l’Espai del Consum, les sopes fredes de Nando Jubany a Catalunya Radio, les sopes fredes a Tapias Variadas, les sopes preparades a la nevera el súper, les receptes de sopes de bloggers com Alicia què en presenta l’ajoblanco almeriense o Sebastián Damunt en el seu últim post presenta, a més del llibre, la recepta del salmorejo d'un dels millors restaurants de Còrdova, sopes als restaurants i a les cases.

És tant ampli el món de les sopes que hi ha monografies dedicades al món de les sopes com el llibre Totes les sopes de Jaume Fàbrega 

La gran sopa de l’estiu, és sense dubte, el gaspatxo però aquesta la deixarem per un altre dia,  si bé és cert, que hi ha tants gaspatxos com cuiners, cases i territoris. L’origen d’aquestes sopes fredes les hem de trobar en la cultura mossàrab i tantes i tantes feines del camp han les han acompanyat. Cuina de reciclatge. Sopes fàcils, rapides, refrescants, hidratants, aliment per passar el calor de l’estiu i sopes que curen.

Al costat  del gaspatxo  tenim sopes fredes com el famós ajoblanco. La sopa o crema de meló, el fantàstic salmorejo de la cuina cordovesa. Quan vaig escriure el post del pa amb tomàquet vaig dir que era un altre manera de menjar-lo. Senzillament deliciós. 

La clàssica Vichyssoise, les cremes d’altres cultures com la crema de remolatxa. La crema de carbassó, les cremes d’autor i innovadores com la crema de poma àcida i api-rave dels xefs Javier i Sergio Torres del Restaurant Dos Cielos

La sopa que avui comparteixo podria ser perfectament una sopa italiana. Diré que és senzillament mediterrània. He buscat el seus orígens i no ha estat fàcil. He trobat una sopa semblant en el llibre de Jaume Fàbrega: “Totes les sopes”; o Ferran Adrià també presenta una sopa semblant; un clàssic reformulat de la cuina anglesa com és la sopa de tomàquet i/o una adaptació de la cuina italiana?

Per fer aquesta sopa ens caldran aquests productes:
La síndria:  La fruita més refrescant i hidratant de tot l’estiu, és econòmica i amb molt poques calories, és fantàstic!!
Quan tancava aquest post una publicitat de Carrefour diu que la síndria negre la podem trobar avui a 0,35 €! a quin preu l’hi han pagat al pagès? No hi ha ni per l’aigua!. Ahir, abans d'acabar aquest post, també vaig anar al Mercat de La Boqueria per veure els preus i la fruita a les parades.
Síndria:
Nom: Cucumis citrullus, meló d'aigua, meló d'Alger.
La síndria pertany a la família de les cucurbitàcies com el meló. És originaria de l'Àfrica, molt valorades a Egipte i introduïdes a Europa al s. XIII. A Florència, el dia 10 d’agost, dia de Sant Llorenç, patró dels cuiners, es celebra la festa on es menjar molta síndria. 

Cultiu: països de la mediterrània com Grècia, Itàlia, Turquia i Espanya (Almeria i València)

Varietats: N’hi ha moltes varietats amb un pes de 2,5 kg fins a més de 8 o més kg. Amb llavors o sense, més vermelles, roses, o grogues. Sugar Baby, pell molt verda i per dins molt vermella, Tigre com el seu noma amb ratlles, Sweet Marvell,una de les millors, l’Early Star, la Golden de color groc i poc dolça.

Com i quina comprar?Si vols la millor síndria tria la més natural: la que és molt negre per fora que no està empeltada de carbassa i té llavors. La millor és la varietat Dolça Meravella o Sweet Marvell. Té que pesar, fer uns tocs, i té que ressonar. Pot conservar-se a la nevera fins una setmana. Es pot conservar a temperatura ambient. És sensible al fred.

Durant molt temps i per “comoditat” s’han aconseguit espècies “més maques”, més comercials, però menys saboroses. Avui tothom es lamenta que els tomàquets no tenen gust… per aconseguir-ho els productors varen fer creuaments per aconseguir uns fruites i hortalisses que visualment són perfectes però no tenen res de gust ni sabor. 

Avui, i des de fa uns anys, afortunadament, molt pagesos i productors estan fen una gran feina recuperaren llavors quasi perdudes i oblidades per aconseguir hortalisses i fruites autòctones, amb textura i gust com abans. Aquell sabor que tan ens agrada

Propietats: Molt poques calories per tenir molta aigua (93%), 20 calories per 100 gr. És rica en vitamines B y C, minerals magnesi i potassi encara que menys que altres fruites. Té unes propietats molt semblants al tomàquet. La síndria la fruita més refrescant de l'estiu.

Cuina podem menjar-la a talls, macedònies, sorbets o sopes com la que comparteixo avui. La síndria és com l'aigua un dels millors refrescants per l’estiu.

El tomàquet: La hortalissa reina, la més pròpia i la més saludable de l’estiu. Ara està al seu punt millor. S’han contat més de 500 varietats diferents a la Península.
El tomàquet és l’hortalissa per excel·lència de l’estiu en quan l’origen i les varietats deixo aquí l'enllaç del post que vaig escriure quan vaig fer el pa amb tomàquet on explico les característiques, les propietats i moltes qualitats d’aquesta hortalissa que va venir d'Amèrica.
Com la majoria de les fruites i hortalisses han anat perdent el gust a favor de la imatge “perfecte” es varen fer creuaments per aconseguir que la seva pell fos molt forta i no es pogués malmetre fàcilment però això va fer que es perdessin llavors i el gust i flaire d’un bon tomàquet. Ara els pagesos estan intentant recuperar varietats que s’havien perdut. Podeu veure tota la tasca que s’està fen per recuperar varietats autòctones al final del post.

Ahir, a la Boqueria vaig parlar amb els venedors de les parades i explicaven que la gent cada vegada més, quan va al mercat sap el que compra i els tomàquets els anomena pel seu nom: Ahir en algunes parades vaig veure fins deu varietats diferents! N'hi ha centenars!

De Montserrat: de color rosa i de gust dolç amb moltes cavitats per dins deliciós per
De cor de Bou: molt gran, dolç i rosat deliciós en amanida.
De penjar: rodonets amb molta polpa i ataronjats, per sucar el pa
De pera: té forma allargada. És molt carnós. Per fer conserves i  per fer la sopes o gaspatxos.
Raf: és un del tomàquets amb més demanada pels gourmets, també és dels més cars s’assembla al de Montserrat d’aspecte però està ple per dins és molt gustós.
Kumatu: és de color vermell i verd i fosc, fort i consistent.
Cirerol vermell: petit, molt vermell  i dolç un toc de color a les amanides.
De pagès: teniu una foto d’aquesta classe de tomàquets en la capçalera del meu blog és un tomàquet resistent, conreat a les cases de pagès
Tomàquet, tomata, tomatiga, tomatons. Amb propostes per anar a llocs interessants!! 

A la cuina: Amb aquestes varietats tan bones aquests tomàquets per si sols tenen entitat pròpia, tant sols  amb un raig d’oli d'oliva verge extra DO i un polsim de sal, tenim un plat excel·lent i deliciós. Així en amanida, en salsa, un veritable recurs al rebost, melmelades, sorbets, sofregits o samfaines.

                                                
Propietats: Igual que la seva companya la síndria té molt poques calories per tenir molta aigua 94 % unes  21 calories per 100 gr. És ric en vitamines B y C. Antioxidant, carotens i baixa el colesterol.

A casa la mare té hort i si no agafen cap malura podem menjar uns bons tomàquets acabats de collir. Els tomàquets que surten en les fotos són de casa.

A la fruita i l'hortalissa afegirem un formatge fresc i una planta aromàtica:

RicottaEl formatge que proposo és un formatge fresc i molt bo que s’elabora a Itàlia i que significa “cuit dues vegades”.
La llet s’escalfa per fer el formatge, després del xerigot es recullen els sòlits que restin a la superfície s’asseca i es posa en els cistelles o en una gasa on s’escorre. S’ha de consumir en pocs dies.

El podeu trobar de forma artesana o industrial en les neveres dels supermercats. Sinó el trobeu podeu fer servir també l'excel·lent mató o recuit.  En El Libro del Queso de Juliet  Harbutt anomena fins a 5 varietats diferents de ricotta

La menta: menthe 
Herba aromàtica de la família de les labiades.

Propietats aromàtica, digestiva, i refrescant. Es cultiva als països de la riba mediterrània en indrets humits. N’hi ha de salvatge i cultivada. En S. IX varen ser introduïdes moltes varietats de menta. Un monjo d’aquella època va escriure que hi havia  tantes varietats de menta com espurnes treu Vulcano. La menta és comú a tota Europa i Àsia.

A la cuinaS’utilitza per aromatitzar i perfumar molts plats és coneguda en la
És una herba clàssica a la cuina: tant fresca com seca: menta, te amb menta, sopa de menta, salsa de menta, sorbets i gelats, per aromatitzar el xai aquí i a la cuina marroquí.
Varietats: menta dolça, pebrera o piperita, xocolatera, i moltes més.
Si hi ha una herba aromàtica que podem associar  a la frescor és la menta. Perfecte per l’estiu.

Recomanació: Podeu tenir una torreta a la finestra o al jardí de casa. S’ha de collir abans de la floració.
                presentació estiu 2018
La recepta de la sopa freda de síndria i tomàquet amb

Aquesta recepta és el trending tòpic dels estius. Final d'estiu 2015 ha arribat a les 8.685 visites!!
juliol 2019: 15.503 visites

Ingredients  (Per a 4 persones)
  • 500 gr. de síndria (sense pell i llavors). 
  • 500 gr. de tomàquets molt madurs
  • 250 gr. de formatge Ricotta o una terrina de formatge fresc com el mató o el recuit.
  • Oli d'oliva verge extra el que calgui
  • Sal i pebre negre molta al moment
  • Menta fresca la necessària 
Preparació i elaboració:
  • Retem i escaldem els tomàquets els hi traiem la pell.
  • Traiem l'escorça i les pipes de la síndria. La tallem en trossos.
  • Triturem els dos ingredients amb la batedora. 
  • Salpebrem. 
  • Colem la sopa amb el colador xines, si voleu, sempre queda una textura millor i la reservem a la nevera. Sinó la colem mantenim la fibra.
  • Posem la ricotta en un recipient. La treballem amb una espàtula, afegim una mica d'oli, sal i pebre molta al moment, al nostre gust, fins que tinguem una pasta cremosa.
  • A continuació, afegir a l'oli d'oliva unes fulles de menta prèviament escaldades, triturar-ho tot i passar-ho pel colador xinès. Rectifiqueu de sal i pebre i passeu-ho pel colador perquè us quedi més fi. 
Presentació: Emplatar la sopa afegir la crema de formatge fresc amb forma de croqueta o "quenelle" Al voltant poseu-hi una mica d'oli aromatitzat amb menta. Fantàstic!

Bon profit ¡¡¡


Els estris: 
Aquesta sopa des de que la vaig provar la fem cada estiu és deliciosa!
La sopa de síndria i tomàquet era la sopa preferida del pintor Modest Cuixart la prenia a casa seva i també en un dels seus restaurants preferits: L’Hotel Duran a Figueres
Hi ha excel·lents síndries dolces, delicioses i de gran qualitat. Productors que tenen cura en tot el procés de producció per aconseguir  les millors síndries que poden trobar en els mercats.

Visitar:
  • 1a Mostra Gastronòmica i de la Fira del tomàquet del Vallès per l’Associació Llavors Orientals, un grup d’hortelans vallesans amb vocació de recuperar la biodiversitat cultivada hortícola. Aquí us deixo la pàgina www.productesdelvalles.wordpress.com on podeu trobar un llibret que es va editar fa poc i que conte informació dels tomàquets recuperats.
  • Jornades Gastronòmiques del tomàquet del Maresme 2012
  • Una Festa: "La Sindriada"
Una peli: Vacaciones en Roma. Ferragosto, anguria i gelati. Si llegim al reves Roma diu amor.:))
A Roma trobes o es trobaven parades de síndria per refrescar-te i hidratar-se de la calor!

"Viva la vida" Frida Kalho 1954. Col·lecció permanent del Museo Frida Kalho
Bon estiu!

Altres receptes molt refrescants i bones!

Sorbets de síndria i M. Lluïsa a l'estiu









Salmorejo cordovès










Crema de meló amb Vichy Catalán i encenalls de pernil ibèric













Crema freda de poma àcida i api-rave











o el refrescant pa amb tomàquet bo a tota hora!








20 comentaris:

  1. Otra receta que paso a mi mujer, que realmente es la que se da mano en esto. Yo sigo siendo a pesar de los intentos, pésimo chef, aunque con buen paladar. No se puede tener todo imagino. Cuidate

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Plared!
      Muchas gracias.
      Anímate esta és súoer fácil y el resultado espectacular os gustará.
      Que tal vacaciones en Roma? dicen que es una de las mejores comedias románticas.
      Es muy bonita verdad? vacaciones, verano, sandia, gelati? y la canción?
      http://www.youtube.com/watch?v=6pIaxg5vQ_A

      http://www.youtube.com/watch?v=Zef4maO2g7U

      Hasta pronto, que sigas bien.

      Elimina
  2. Amiga Fina:
    De entrada, la foto de la "Sopa de síndria y tomàquer amb ricotta" me ha resultado tan explosiva -bueno, mejor dicho-, excitantemente apetitosa y refrescante, que la he situado en Amigos de La Tana.
    ¡Sigues triunfando!
    Un saludo,
    Sebastián Damunt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Sebastián,
      Esta sopa es fácil, más que buena y muy refrescante. Te la recomiendo de verdad!
      Gracias por el maridage, ya ves me había olvidado:))
      Una muy buena propuesta la que presentas.
      Bueno, esta sopa parece que la han "tuiwtteado" y sí, la han visitado bastantes. Ha gustado.
      Un feliz día,
      Saludos,

      Elimina
  3. Completísimo post y muy bien estructurado, chapeau! Me atreveré a hacerlo y te avisaré. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alicia, muchas gracias por tu comentario.
      Agradezco, da sentido al trabajo y anima poder continuar si a alguien le resulta útil o le gusta.
      Una profesional cómo tu, welcome:))
      Besos.
      Barcelona, 28 º C 10:20 de la noche... por favor con una humedad hasta la bandera.

      Elimina
    2. Fina, misión cumplida aunque con alguna dudas. Te he enviado correo con un par de fotos con el resultado. Besos.

      Elimina
    3. Alícia!!
      Entre hoy y mañana contesto los comentarios y correos que me has dejado. Muchas gracias!!
      Em primer lugar emocionada por el detalle de las fotos y por hacer la receta. ¿A qué esta muy buena? Me alegra de verdad la "prueba" que seguro te ha salido estupenda...:)) al margen de las dudas. ¿Te ha gustado? pues ya está. ¿no? Luego seguimos.
      Demuestras una gran sensibilidad. Seguro que te ha salido súper bien!! Muchas gracias por venir y compartir:))
      Besos.

      Elimina
  4. Felicitats pel blog i per la feinada que hi dediques.
    Buscant una sopa de síndria he mirat la primera que ha sortit a google, era del club de cuines de TV3. M'ha semblat bé però he buscat una alternativa i m'ha sortit el teu bloc. La recepta ha resultat ser la mateixa, però caram, ara si que la faré. La foto és en fa venir totes les ganes i la contextualització és espectacular. A més compartim algunes lectures, de capçalera diria jo, el Jaume Fàbrega i Pla...
    Al veure aquesta recepta m'ha vingut el post sobre la "papa e pomodoro" http://quasitotapunt.blogspot.com.es/2012/03/la-papa-al-pomodoro.html que vaig fer meu ínfim blog (al costat d'aquest), i també casualitats de la vida el Jaume Fàbrega va der un text al"diari gran del sobiranisme" http://diarigran.cat/?p=9461
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. :)) Bon dia Mercè,
      Moltes gràcies pel teu comentari, per venir i valorar-ho, gràcies!!
      Ahir vespre quan vaig llegir el teu comentari vaig veure la coincidència de lectura (milloret, milloret!!) i gust per la cultura/gastronomia italiana.
      He anat als enllaços que m'indiques, un està trencat, però el vaig buscar i em va agradar molt. Moltes gràcies per compartir-ho.
      En Jaume Fàbrega és un crac i referent.
      Dedico moltes hores, contrasto, busco, vaig al lloc. (pots mirar si vols a Sobre CuinaCinc en el lateral del blog)
      Crec que moltes entrades tenen "ànima" per dir-ho d'alguna manera.
      Si vols i tens temps dóna una ullada:
      http://cuinacinc.blogspot.com.es/search?q=rosquilles
      http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/05/pa-amb-tomaquet-des-de-1887-fins.html
      http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/02/fa-un-any-sopa-dall.html
      http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/05/lo-serrat-gros-un-formatge.html
      http://cuinacinc.blogspot.com.es/2012/06/compartir-cadaques.html

      He fet una tria, però crec que t'agradaran.
      Fins aviat, valoro molt que hagis vingut!!
      Bon cap de setmana o/i vacances.
      fina

      Elimina
  5. Tiene que estar buenísima. Muchas gracias. Besicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguro, Trimbo no lo dudes,
      Ya me contaras. Gracias a ti por la visita, Besos!!

      Elimina
  6. Moltes gràcies!!! L'entrada de la sopa de síndria és fantàstica, molt i molt documentada!!! Per mi aquesta seria una sopa per l'ànima. Moltes gràcies de nou!
    La peli no fa molt de temps que la vaig veure, no l'havia vist abans. M'encanten aquestes pel·lícules!
    Petó, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gemma.
      T'agradarà la sopa de síndria.
      Quan vaig acabar el COU tenia clar a on aniria i els primers estalvis varen ser per anar a Itàlia. País que em fascina de nord a sud.
      A Roma la primera vegada que vaig anar venien síndria pel carrer per refrescar el ferragosto i mai millor dit!! i vaig pensar que era apropiada per acompanyar el post.
      La peli és molt maca et deixo aquest vídeo:
      http://www.youtube.com/watch?v=Zef4maO2g7U
      t'agradarà, m'agrada el cine.
      Es una comedia romántica preciosa. Màxima ficció màxim realisme.
      Roma una ciutat meravellosa.
      Una invitació a viure: "carpe diem"
      els protagonistes excepcionals!!
      petons!!
      PD: Tindrem que provar el Negronni!!

      Elimina
  7. Ay Fina!
    Me encantaría esta sopa freda de sindria pero, mi chico no es que lleve bien esto de las sopas "dulce-saladas". Una vez hice una versión de un gazpacho con remolacha y no le hizo ni pizca de chiste.
    De todas formas me la apunto por si algún día tengo un público que la sepa apreciar.
    Un muy buen trabajo de documentación y mucha información útil.

    Besos y una abraçada
    ¡ozú qué caló!

    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Teba!
      Pues habrá que buscar público. Bueno, usted lo tiene:))!
      Muchas gracias por venir y por tu comentario. Pensé que te gustaría.
      Ozú, ozú si señora que caló y, aquí sin nada de lluvia des de hace muchos días. Una abraçada, Besos!

      Elimina
  8. Hola Fina,
    Felicitats pel teu blog i pel teu post de la sopa freda de síndria i tomàquet.
    L'he fet ja dos cops, el primer amb uns tomàquets molt molt vermells i va quedar espectacular, encara que no vaig tenir temps de fer les quenelles de ricotta. Ahir la vaig tornar a fer, amb quenelles incloses i també vaig triumfar.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Joan Antoni,
      Moltes gràcies per venir, per comentar.
      Em fa molta il·lusió el que m'expliques, és increible aquesta "sopa" /gaspatxo de sindria. Refrescant, poc calòrica, fàcil. No gaire cara.
      Que més podem demanar?
      Et felicito si vares triomfar, no ho dubto.
      Segur que, ara, cada estiu estarà a la teva cuina!
      Molt bon profit!
      i fins aviat
      Una abraçada.

      Elimina
  9. Aquesta mena de sopetes fredes ara a l'estiu venen molt de gust.
    M'agrada la combinació d'ingredients.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Manel!
      No havia vist aquest comentari!
      Moltes gràcies, és una combinació molt bona. Avui, precisament en faré. Des de que la vaig descobrir en fem cada any.
      Ara és el moment de sopes i cremes fredes! Cada estiu escrit una al blog totes tant bones!
      Aquest matí he fet fotos i he collit la menta per publicar a Instagram aquesta herba tant refrescant!!
      Una abraçada i molt bon dia.
      Fina

      Elimina

Gràcies per venir i escriure la teva opinió. Respondré els teus comentaris amb molt de gust!