dimecres, 28 de desembre de 2011

La Nit de Nadal. Toza o tronca de Navidad i “Ponche”

Diuen que la llenya escalfa tres cops: "Quan la vas a buscar al bosc, quan la talles i quan la cremes."

Aquest post el vaig escriure el dia de Nadal, em faltaven les fotos i algunes dades. El publico avui per assaborir el ponche, vi calent, aquesta recepta en els dies freds d’aquest hivern recent començat.

Els pobles del Pirineu aragonès han conservat una tradició ancestral que prové d’un altre costum europea preneolítica de cremar un tronc o la toza. Aquest costum i el ponche, varen quedar de forma residual a l’Aragó però també les podem trobar d’una manera semblant en altres països europeus: Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França, Suïssa, Itàlia, Albània, Sèrbia.
Els pobles no estan tan lluny uns dels altres, a Catalunya tenim també el Tió, cada poble té la seva singularitat i, en la diversitat està la riquesa. En els darrers anys i amb un interès comercial s’han incorporat altres personatges d’aquí i d’allà que res tenen a veure amb aquestes tradicions, però que poc a poc s’han anat integrant. Com diu Salvador Palomar en el  La Teiera: “Perquè la cultura popular és diversa i comuna, singular en cada lloc i moment, i, l'alhora és producte de barreges i adaptacions.” 
El tronc o la toza de Navidad  en la zona oriental de l’Aragó  dóna regals  i en la zona occidental es crema la tronca o toza.  Aquesta tradició coincideix  amb el solstici d’hivern. Dos moments a l’any els homes han tingut la necessitat de d’encendre els focs: Per Nadal i per Sant Joan amb les fogueres. Unes es feien  a dins de les cases,  els dies eren curts i volien allargar les llargues nits de l’hivern. Les famílies es reunien al voltant del foc i li rendien culte, a l’estiu amb fogates i les festes a l’aire lliure. 
Aquest tronc havia de ser d’un arbre fort i ben gran com l’olivera, l’ametller, el roure o l’alzina es collia per primavera i, es guardava a les cases fins la Nit de Nadal. La llenya, en aquell temps es recollia a la primavera  per tenir-ne per   l’hivern. La meva mare aquest dies em deia què a casa d’ella guardaven una soca o un tronc gran d’olivera per la Nit de Nadal. Ella ha mantingut aquesta tradició i,  ara  a casa en guardem de roure o d’alzina.


El foc s’havia de mantenir  viu  fins Any Nou o Reis, a Jaca i altres pobles del Pirineu es mantenia fins la Candelera. Les tradicions paganes es barregen amb les tradicions religioses. La Candelera és quan es treu el pessebre, tot es transforma i adapta.


El tronc, la tronca, la toza tenia un simbolisme de beneir, protegir i donar prosperitat a la casa. Una ofrena en forma de llum que  avui són regals.
El dia de Noche Buena abans de cremar la toza s’amagaven en els foradets de la tronca o toza llaminadures com les mandarines, taronges i el torró de guirlache. Aquestes fruites eren considerades llaminadures perquè era difícil  que arribessin als pobles dels Pirineu. 
                               Els trossets de torró de la foto són casolans
Les cendres de la tronca o la toza es guardaven una part a la casa i, en alguns llocs com Benasque es portava al camp on s’escampaven i servien per beneir i abonar la nova collita de l’any següent. 


Junt amb el tronc o la toza es preparava-ra una beguda anomenada ponche que es prenia principalment La Nit de Nadal, es pot preparar els dies de fred, sempre que es vulgui a l’hivern.


A Bruges en el Mercat de Nadal i davant de la pista de gel, a sota la foto, hi ha paradetes que en venen durant tot l’hivern i, a les pistes d’esquí de Grindelwald a Suïssa  en podeu trobar a les àrees de descans, on ofereixen una beguda molt semblant  i una manta en les terrasses de les estacions d'esquí. 
La recepta que us proposo avui, té varietats diferents, en alguns dels ingredients. Vaig trobar una recepta del ponche de Dionisio Pérez en su Guia del Buen Comer, dice: "En la Nochebuena se prepara en el Alto Aragón el "vino quemado", perfumado con canela en rama, corteza de naranja y azucar. Se bebe también el vino en que se echarón trozos de membrillo, peras y manzanas después de asarlos." Escric el ponche que fa la mare què a la vegada la va veure fer a la meva iaia i aquesta a la besàvia. 

Ponche de Nochebuena - Una recepta ancestral que preparava la meva besàvia i continuem fen avui-
                                   La Nit Bona de 2016, amb el vi negre jove Lo Indíbil amb un gust intens de fruites 

Els ingredients:
  • 75 cl de vi negre que sigui bonet. Aquest any varem comprar un vi negre Veranza. Soc partidària, en aquest cas, de posar un vi de la zona, per apropar la terra i el paisatge allò que mengem i bevem. Del Valle del Cinca o Somontano   
  • Un codony, 1 o 2  pomes o peres
  • Orellanes de préssecs o albercocs dos de cada
  • Prunes seques un grapadet
  • Nous com us agradin més 
  • Castanyes seques
  • Figues seques
  • Una branca de canyella 
  • 4 c/s de sucre

c/c = cullera de cafè
c/p = cullera de postra
c/s = cullera de sopa

La preparació i la cocció
Les fruites fresques que hem triat, les rentem, les posem en una plata al forn i les coem una mica. També les podeu posar al microones 3 minuts a 800 watt. Reservem. No han d’estar cuites del tot, després les courem amb el vi. La poma té un gust neutre i agrada a tothom.
En un cassola alta posem els 75 cl de vi,  afegim les fruites que hem cuit i la resta de fruites seques: les orellanes, les prunes, les nous, les figues, les castanyes seques, la branqueta de canyella i, el sucre i, si sou molt llaminers podeu posar-ne més. Ho portem a ebullició. Ho retirem del foc i flamegem per treure l’alcohol, aneu alerta i no us cremeu!!
Aquí us deixo un enllaç del blog de El bosque de trimbolera, on podeu veure un vídeo de com flameja el ponche. Moltes gràcies Angelines!!
Tot seguit ho porteu a taula, compartiu i, canteu Nadales,  guariu-vos del fred.

Bon profit¡¡
Els estris: Cullerot, olla alta, plata i gots.
Visitar: Els Pirineus

Altre posts relacionat:
Mel de xiprer - xarop d'avet

dilluns, 19 de desembre de 2011

El 13 de desembre, Presentació dels 4 nous llibres de Productes de Mercat

El 13 de desembre, Santa Llúcia és la data en què tradicionalment s’ha de posar el pessebre. Comencen els preparatius de les festes de Nadal

Dos anys seguits ha coincidit el 13 de desembre i, he anat a presentacions de llibres aquest dia. Sortir de la feina i anar a una presentació d’un llibre és com si fos un dia diferent i una mica festiu.:))
Em varen convidar a la presentació dels quatre últims llibrets (33, 34, 35 i 36) què formen part de la col·lecció de PRODUCTES DE MERCAT de SD EDICIONS. Va tenir lloc a la llibreria Proa Espais de Barcelona, i  va conduir-la el director de la revista Cuina, Josep Sucarrats, també estaven els autors dels llibrets.

La col·lecció de llibrets té un format molt cuidat, el paper, la impressió, les il·lustracions i els colors són molt bonics. Són uns llibres molt pràctics perquè no pesen gens, per tant són fàcils de trastejar per la cuina i portar en i a qualssevol lloc. 
Els autors/res dels llibrets, cadascú dins del seu àmbit, són excel·lents professionals: artesans, cuiners, gastrònoms. Ens ofereixen 10/11 receptes fàcils i pràctiques, amb una introducció del producte que us animarà a seguir llegint i provant.


La ceba de Glòria Baliu de Kirchner. Reconeguda escriptora de llibres de cuina, més d'una trentena, entre els que destaca “Cuina d’avui”. El meu primer llibre de cuina¡¡¡ Me'l va regalar el meu pare quan tenia 12 anys.
Començà la seva presentació relacionant la cultura gastronòmica del nostre país: “som un país de la ceba” des del sofregit a la picada com a base de la Cuina Catalana i unes taules d’argila de l’antiga Babilònia de 1.700 aC. Un començament seductor per aquest senyora de la cuina que amb la seva saviesa, simpatia i senzillesa ha sabut transmetre el seu coneixement en els seus llibres, des de fa molt temps. 
Moltes gràcies Glòria. La tradició i l’avantguarda tot en un. Tot seguit una breu descripció d’aquesta planta d’hort bulbosa i com ha conformat la nostre cultura culinària. Trobareu receptes en les que la Glòria ens desitja i demostra que, “cuinar no és difícil i que el resultat compensa el temps que hi dediquem”.

El formatge de cabra de l’Eulàlia Torras i en  Roger Alcaraz. L’Eulàlia formatgera de prestigi i fundadora del Serrat Gros  i, amb llarg recorregut,  més de 30 anys de dedicació ens ofereix junt amb el Roger Alcaraz, jove cuiner, unes receptes, com diu  en el seu  pròleg, per gaudir del formatge de cabra i apreciar les excel·lents qualitats. Llegint el pròleg  ja ens transmet la passió de la seva vida. En Roger, jove cuiner amb estudis a l’Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona format en diferents cuines i pastisseries. S’ha format i treballat als restaurants: Cal Amador; Lasarte Martin Berasategui; Marivent; La Broche, i el Bulli.  Tot això i,  el maridatge d’estar en un entorn propici,  si tenim en compte que en Roger és fill de la Mercè Lagrava i en Raül Alcaraz, actuals   seguidors de la formatgeria d’Ossera que fundà l’Eulàlia, per tant, té un futur brillant. 

Totes les receptes són senzilles i algunes d’avantguarda amb un excel·lent resultat a taula. Com diu l’Eulàlia: “quan venia cansada de les muntanyes i menjava un bocí lentament deixant que el paladar s’omplís de satisfacció...en aquell moment, valia la pena de la feina feixuga.”
El llibret del formatge de cabra es va exhaurir el mateix  dia.




El peix de roca de Jaume Balada, xef executiu dels restaurants Dolce de Sitges. La seva carrera professional ha passat per restaurants com Reno, Botafumeiro, l’Hostal de la Gavina de S’Agaró, l’Hotel Arts de Barcelona, stages al Bulli, Ritz-Carlton de Puerto Rico i de Cancún, l’Hotel Arabella de Palma de Mallorca on aconsegueix mantenir una estrella Michelin al restaurant Plat d’Or, Calle 54 a Madrid (un projecte amb Xabi Gutiérrez, del laboratori Arzak), Hotel Son Vida a Palma de Mallorca.

Va presentar el seu llibret dient què amb ell volia posar aquest peix al lloc que es mereixia i a l’hora homenatjar el peix que tants gustos ens proporciona. Després,  va aconsellar a la meva germana que no es perdés “l’Arròs mariner com un caldereró  Murcià”. Les receptes són totes delicioses.
La pasta de Benedetto Giacobe, no va poder venir. Però hi ha dos circumstàncies que ens asseguren bones receptes: L’origen italià de l'autor sumat a unes màgiques circumstàncies: és Doctor en física subnuclear per la Universitat de Bolonya i apassionat de la cuina, recull la tradició familiar de l’àvia a la mare, com la majoria de bons cuiners. La seva besàvia, cuinera al Castello di Guarene, residencia dels comtes de Guarene. conformen “els ingredients” per tenir  a les mans unes excel·lents receptes" A qui no l’agrada la pasta?
Avui he tornat a Proa, per veure tranquil·lament tota la col·lecció. Varem comprar els llibrets i algun altre més. 
Històries i vivències plenes d’entusiasme. Gràcies Glòria, Eulàlia, Roger, Mercè, Raül i Jaume. Moltes felicitats per aquests llibrets. 
Després de la presentació els autors varen signar i dedicar-nos-els  i, també ens varen prendre  una copa de cava xin-xin i Bones Festes!!.

Altres posts relacionats:

Lo Serrat Gros un formatge extraordinari













La sopa de ceba gratinada - Soupe gratinée à l’oignon

diumenge, 4 de desembre de 2011

Barcelona Degusta 2011

Un any més,  aquest cap de setmana i, com un regal de les festes de Nadal, Barcelona és amfitriona de Barcelona Degusta, la Fira de la Gastronomia.


Feia 2 mesos que  tenia  el cap de setmana reservat per aquest esdeveniment. Havia mirat el programa i  havia triat les activitats que  assistiria. Estava contenta. I efectivament no em va decebre,  va ser fantàstic. M’ho vaig passar d’allò més bé. Vaig tenir l’oportunitat de veure les últimes novetats del món de la cuina, centenars de productes d’aquí i d’arreu del món, delicatessen per les festes de Nadal, estris, tallers, compartir la il·lusió d’algun premi, tastar, sentir, gaudir, anar  a dos classes magistrals: amb l’Oriol Balaguer i la Cristina Roig. 




Experimentar en primera persona els maridatges, comentats per experts gastronòmics, experiències i explicacions de pagesos i artesans. Tothom s'ho va passar d'allò més bé.  
Barcelona Degusta, va ser una marató.  Durant 3 dies va omplir-se de propostes interessants: Espais de coneixement i divulgació gastronòmic: Un Àgora de Gust,  una Aula de Gust, la Mostra de Xocolata, La Llibreria Gastronòmica Multimèdia. Era difícil triar i també no va ser fàcil trobar una plaça.


Vaig poder assistir a la Màster Class Hightechocolate i elaboració de mini torrons amb l'Oriol Balaguer. Aquí us deixo l’enllaç del vídeo sobre el cacau, us agradarà. El propi Oriol va intervindré personalment en la seva realització.

Un altre taller va ser la Carxofa Prat, un maridatge “Inedit” “Un dels millors productes per maridar amb la Cervesa Estrella Damm Inedit  és la Carxofa” Ferran Adrià, dixit. Els encarregats de presentar el maridatge de Carxofa Prat amb Estrella Damm Inedit  varen ser la Cristina Roig, especialista en restauració i formadora de cuiners d’alta cuina, i l’Albert Bou, pagès amb més de 40 anys d’experiència en el cultiu de la Carxofa Prat i hereu del saber fer de 3 generacions dedicades al cultiu d’aquesta hortalissa.

La Mostra de xocolata. Activitats i Trofeu Lluís Santapau 2011 – Millor Mestre Xocolater. Raúl Bernal  va ser escollit Millor Mestre Artesà Xocolater de 2011 després de realitzar diversos bombons, un pastís, unes postres i una peça artística original inspirada en el conte “Alicia al país de les meravelles”. Va dedicar el premi al seu avi. Estava allà, quan li varen donar el premi. molt contents. Felicitats Raul¡¡, que no et falti mai la passió¡¡

El Banc dels Aliments va recollir els aliments i begudes excedents del saló i els va distribuir entre les persones més necessitades. També es varen recollir productes bàsics de menjar i es va informar de com col·laborar en la lluita contra la fam i el malbaratament.

Ara queda ens queda un bon gust en el record per assaborir i esperar amb il·lusió el pròxim Barcelona Degusta